ARTISTES

FOTOGRAFIA

JOAN FONCUBERTA 

Va néixer el 1955 a Barcelona, és un artista especialitat en fotografia,  assagista, crític i el divulgador i pensador visual més important de la nostra generació amb més projecció internacional. Va estudiar Ciències de la Informació i ara és professor d’Estudis de Comunicació Audiovisual.
També exerceix com a teòric de la imatge fotogràfica i com editor fotogràfic, i ha promocionat la fotografia contemporània a través de numerosas exposicions i events. 
La seva extensa obra es caracteritza per l'ús de eines informáticas en el tractament i presentació de manera interactiva amb l’espectador i per representa una visió crítica de la realitat, les veritats fotogràfiques, històriques o fictícies a través de la fotografia i el seu context.
S’inscriu en la línia crítica de la concepció de la fotografia com a evidència del que és real, en posar en dubte la veritat que se li otorga, per això  la se va producció gira entorn a la verosimilitud de la imatge i la seva capacitat per representar i suplantar el món real. I la majoria són parodias que  activan la ilusió del espectador, i l' adverteixen dels perills de la credulitat i dels mecanismes que operan en la transmissió pública de la informació i del coneixement.


Web:  https://www.fontcuberta.com


NICÉPHORE NIÉPCE

Inventor i pioner de la fotografia, En les seves primeres experiències, Nicéphore Niépce disposa en el fons d'una càmera fosca, fulls de paper emulsionades amb sals de plata, les que s'ennegreixen sota l'acció de la llum. Niépce obté llavors al maig de 1816, la primera reproducció d'una imatge de la natura, feta des de la seva finestra en negatiu.


SAUL LEITER 

Leiter va néixer a Pittsburg l’any 1923 .
Durant la  seva trajectòria artística es va dedicar tan a la pintura com a la fotografia.  Potser per això, influenciat per el món de la pintura  va començar de molt jove, a utilitzar diapositives en color.  Eren uns temps en què la majoria de fotògrafs de la seva generació disparaven encara en blanc i negre, així que això el caracteritza bastant. 
El seu estil era molt personal, totalment allunyat de la foto de carrer convencional, fuig gairebé sempre de la foto descriptiva i es centra en l' aproximació onírica. Utilitza una fragmentació radical, i dedica molta atenció a superfícies de color, generalment llises, que ocupen bona part de la imatge on els subjectes es localitzen en un espai aparentment secundari. Practica els desenfocaments potents, inclosos els del  primers plans, que donen a les imatges un aire de misteri. També utilitzava molt  miralls i vidrieres, sovint entelades, a través de les quals ofereix la seva  visió dels espais urbans i dels personatges que els habiten o que simplement hi circulen.

El tractament del color també és particular, amb una gama de tons densos, més aviat desaturats i sovint amb composicions de gama restringida amb una clara dominància.



ORIOL MASPONS

Oriol Maspons va ingresar a la Agrupació fotogràfica de Catalunya el 1951, al 1955 va ser traslladat a París, on va col·laborar com a corresponsal de la revista “Art Fotográfico”. Al seu retorn a Barcelona el 1958 va fer el pas de professionalitzar-se com a fotògraf, associant-se amb el seu amic Julio Ubiña.
Oriol Maspons va retratar durant la dècada dels cinquanta l'atmosfera entre la postguerra i l'arrencada econòmica d'Espanya i també en els àmbits de la moda, l'arquitectura, la publicitat, la il·lustració gràfica i el retrat. 
També ha tractat l'Espanya profunda, com els barris gitanos o la comarca deprimida de les Hurdes fins l'Eivissa hippy dels 70.
Ell com a fotògraf es considerava notari del seu temps, volia que la fotografia reflectís el moment en què estava vivint ".

GILBERT GARCÍN:

És un fotògraf francès nascut l'any 1929. Tot i que va començar la seva carrera artística quan tenia 65 anys ha guanyat premis i exposat en sales de tot el món. El seu treball es basa en retrats i composicions fotogràfiques en blanc i negre que tracten temes de caire existencialista com amor, mort i vida o solitud. Molt sovint, el model a retratar és ell mateix i endevades acompanyat de la seva dona.

ALBERT GUSI 

Codirector del Festival Panoràmic. Nascut el 1970. Fotògraf especialitzat el medi natural i paisatgístic, compagina la seva obra fotogràfica amb la poesia, la performance i el vídeoart.

​

CRISTINA DE MIDDEL

Va néixer el 1975. És una fotoperiodista i artista premi Nacional de Fotografia 2017. Va estudiar Belles Arts a València i fotoperiodisme a Oklahoma i va treballar amb diferents entitats com a fotoreportera abans de dedicar-se al seu treball personal. Afronauts és el seu treball més reconegut i rellevant. Es va mostrar dins el marc expositiu del Festival Panoràmic. Té una certa influència i reconeixement sobretot a països castellanoparlants tot i la seva curta carrera.

​

XUPET NEGRE

Aquest autor va ser un dels que vam veure a la sortida de la nau Bostik.
El Xupet Negre és considerat un dels 50 Street Artists més influents de tots els temps
El Xupet Negre (Carlos Redón, Barcelona, 1969) és el precursor de l'Logotip Art i un dels seus màxims exponents.

Va estudiar Disseny Gràfic i Publicitat i començà a pintar al carrer el 1987, primer amb retolador i dos anys més tard amb aerosol

ART AUDIOVISUAL

BILL VIOLA

Qui és Bill Viola i per què és tan rellevant en el videoart? Va néixer en 1951 a Nova York i la seva vena artística ho va portar a experimentar des de molt petit amb la càmera i en ser adolescent va portar els seus enregistraments a un altre nivell. Tanmateix, res d'això és tan rellevant com el mitjà, tema o imatge que es troba en moltes de les seves obres, l'aigua, metafòricament o no. Això és causat per una vivència pròxima a la mort, ja que va estar a punt d'ofegar-se quan era nen i això sens dubte ho reflecteix molt clarament en diverses de les seves obres. És important esmentar també  que actualment és molt reconegut en el món del videoart, ja que va ser un pioner. 
Es podria dir que Bill Viola mai tracta de deixar res fora de lloc i alhora, no busca explicar ni explicar res aparentment, vol que cadascun experimenti una cosa diferent, ja que els seus missatges per més clars que puguin semblar, potser no són els més fàcils de veure, aquest artista pensa que en el quotidià s'amaguen meravelles, tracta temes com el renaixement, la mort, les emocions, el naixement, la naturalesa i més.

COLLAGE


GIBERT GARCIN 

És un fotògraf francès que va iniciar la seva carrera com artista, després de la seva jubilació. Ja que és quan  va descobrir la seva passió i per fi va expressar tota la creativat que portava a dintre i les històries que necessitava comunicar. Com ell mateix diu:” Em vaig submergir en l’art de la fotografia com quan et fiques al mar, de cap i al fons,i de seguida vaig descobrir que en la meva etapa anterior jo havia estat una esponja que havia retingut un munt de coses interessants. Totes aquestes idees i imatges que jo havia apilat al llarg de la meva vida van acabar, al final, per ressorgir”.

La seva obra està plena d’humor i comèdia, l’autor juga amb l’absurditat i el que és estrany, explorant els límits humans, amb una estètica influenciada per  l'expressionisme i el surrealisme.

Relacionat amb l'alliberament de la ment i amb l’ús de la imaginació i la manifestació de l'inconscient com a mitjà d'expressió que sobrepassa la realitat  i de reflexió personal. 

En les fotografies  ens enfronta a situacions reals del nostre interior, de la ment, i moltes vegades fa referència a els personatges de la  mitologia grega: Sísif i Ícar.  

Els seu treball es basa en el fotomuntatge, ho fa com s’ha fet sempre,de manera manual, tallant i enganxant les imatges, sense dependre de photoshops o programes. Són imatges en blanc i negre i les fa mitjançant la tècnica analògica.

Web: https://validfoto.com/ca/portfolio-item/gilbert-garcin/

CHEMA MADOZ 

Va néixer l’any 1958 i és  un fotògraf espanyol, que durant el seu recorregut artístic, ha treballat principalment el concepte de objectes. Les seves obres destaquen per ser  surrealistas, minimalistas i conceptuals. Només treballa en analògic i són en format quadrat i en blanc i negre. Té un estil molt particular i senzill, a simple vista, però en realitat les composicions que crea a partir de diferents  objectes, tenen la finalitat de jugar amb la nostra ment i expressar emocions o escenes d’una manera abstracte. És a dir mostra realitats que no es perceben ràpidament perquè que van molt més enllà de la matèria física i tangible. En definitiva utilitza objectes quotidians per comunicar o transmetre sensacions, els hi dóna vida i els converteix en  el seu llenguatge, crean poesia i metaforas visuals.

Web: http://www.chemamadoz.com/

ROBERT & SHANA PARKEHARRISON 

Robert i Shana ParkeHarrison són un matrimoni d’origen americà, que treballen conjuntament en projectes fotogràfics. Les seves creacions són molt elaborades i  monocromaticas. Per fer-les utilitzen diversos mètodes, com la fotografia i el collage, uneixen diferents fragments de materials per construir una sola imatge, i afegeixen cera i pintura. 

En les seves fotografies volen retratar el món en el que vivim, contaminat i dominat per la tecnologia, grans problemes actuals.

Sobretot  del medi ambient i la forma en que la gent ho tracta, un tema que a la parella, els hi preocupa molt. Per això reflexen possibles  conseqüències que viura el nostre planeta, si no comencem a actuar i a prendre mesures. Exposa paisatges devastats, que transmeten caos i bellesa, d’aquesta manera, fan que  l’espectador es consideri més seriosament el que està passant i és responsabilitzi a tenir consciència i acceptar que els humans tenim un gran impacte a la terra, i que si no ho frenem ara, posen tots de la nostra part, potser serà massa tard per salvar-la a ella i a nosaltres mateixos. 


Web: https://www.parkeharrison.com

ALTRES

ANTONI FABRÈS 

Va néixer a Barcelona l’any 1854 i va morir el 1936 a Roma.Va ser un dels millors escultors pintors i aquarel.listes de la seva època i va tenir molt d'èxit. 
Va estudiar a l’escola Llotja  de Barcelona, i va guanyar una beca per anar a estudiar a Roma, on es va dedicar a la pintura per complet.
Molt influenciat per Fortuny, l’artista va seguir la seva temàtica, desenvolupant-se en l’orientalisme. Però sempre va ser molt polifacètic, i va pintar obres de diversos estils i temàtiques, ja que tenia una gran capacitat tècnica i d'adaptació a crear obres molt diferents. Va treballar el realisme i el  naturalisme, expresan una mirada crítica i de denùnica a les diferències socials. També feia retrats i es va centrar molt en la llum, per donar una apariencia hiperrealista a els seus quadres.
 Va reproduir i donar a conèixer el seu art en altres parts del món, com a París  Mèxic i Roma on hi va estar vivint durant uns anys. En aquests llocs va ser molt reconegut i valorat i es va dedicar a ensenyar pintura a més  va tenir la oportunitat de pintar a el papa Benedicto XV i va ser nombrat Inspector General de Belles Arts de Mèxic.
Però la seva reputació va  anar empitjorant i va tenir dificultats econòmiques, a més de  rebre moltes crítiques que el van fer viure una època difícil, ja que les seves obres van deixar de ser valorades perquè es creia que eren passades de moda, sobretot en el  seu país d’origen. 

Web:  https://www.elnacional.cat/es/cultura/antoni-fabres-exposicion-mnac-gloria-olvido_389797_102.html