Sortida Fundació Joan Miró
Introducció:
El passat 19 de febrer vam visitar tot 1r de batxillerat artístic la Fundació Miró, al Parc de Montjuïc (Barcelona), per veure dos exposicions: "La col·lecció de Joan Miró" i "Art sonor?". La primera és fixa però la segona és temporal i es podrà veure del 26 d'octubre del 2019 fins el 23 de febrer del 2020. De les dos exposicions, la que explicaré amb molt més detall serà la segona.
Història de l'edifici:
Va ser creada pel propi artista, Joan Miró. Principalment va ser construït per mantenir totes les seves obres. La Fundació es va innagurar el 10 de juny de 1975, actualment hi podem trobar tota l'obra de l'artista i altres exposicions temporals d'art contemporani, pertanyents a artistes dels segles XX i XXI.
Joan Miró i exposició permanent:
Nascut el 20 d'abril de 1893 i mort el 25 de desembre del 1983, Joan Miró va ser un pintor, escultor, gravador i ceramista barceloní. Va estudiar comerç però més tard va aconseguir anar a una acadèmia d'art ja que era la seva passió. Els llocs que més el van inspirar van ser Mont-roig, París, Mallorca i més tard Nova York i el Japó. Va ser un dels artistes més importants a Catalunya i el món.
El fons del museu, que està compost per més de 14000 peces de totes les etapes vitals del pintor.
Art sonor?
Aquesta és una exposició temporal que es troba en la Fundació Miró, i està comissariat per Arnau Horta. Art sonor? ens presenta un tipus d'art que utilitza com element principal el so. Aquestes peces estan creades per diversos artistes que fan èmfasi en la sonoritat i la música per crear les obres. Podem trobar una selecció bastant amplia d'obres realitzades durant l'última dècada per artistes pertanyents a diverses generacions i disciplines.
Hi han dibuixos, pintures, instal·lacions i escultures.
En les obres les que més em va cridar l'atenció va ser una en la qual en acostar-te a uns llenços en blanc, podies escoltar com si estiguessis en un avió, era com escoltar el vent, però amb molta força. També havien instruments gegants d'on sortien sons, fins i tot una taula on si col·locaves els colzes en dos botons i tapaves les teves oïdes aconseguies escoltar música.
Joan Miró i exposició permanent:
Nascut el 20 d'abril de 1893 i mort el 25 de desembre del 1983, Joan Miró va ser un pintor, escultor, gravador i ceramista barceloní. Va estudiar comerç però més tard va aconseguir anar a una acadèmia d'art ja que era la seva passió. Els llocs que més el van inspirar van ser Mont-roig, París, Mallorca i més tard Nova York i el Japó. Va ser un dels artistes més importants a Catalunya i el món.
El fons del museu, que està compost per més de 14000 peces de totes les etapes vitals del pintor.
Art sonor?
Aquesta és una exposició temporal que es troba en la Fundació Miró, i està comissariat per Arnau Horta. Art sonor? ens presenta un tipus d'art que utilitza com element principal el so. Aquestes peces estan creades per diversos artistes que fan èmfasi en la sonoritat i la música per crear les obres. Podem trobar una selecció bastant amplia d'obres realitzades durant l'última dècada per artistes pertanyents a diverses generacions i disciplines.
Hi han dibuixos, pintures, instal·lacions i escultures.
En les obres les que més em va cridar l'atenció va ser una en la qual en acostar-te a uns llenços en blanc, podies escoltar com si estiguessis en un avió, era com escoltar el vent, però amb molta força. També havien instruments gegants d'on sortien sons, fins i tot una taula on si col·locaves els colzes en dos botons i tapaves les teves oïdes aconseguies escoltar música.
La col·lecció permanent, és a dir, la de Miró no em va agradar, ja que la vaig trobar molt vaga, encara que això ja és part de com ho percebo en ser art contemporani, perquè en veure quadres amb només línies o dibuixos sense cap explicació o ordre, no és alguna cosa que m'atregui. Hauria estat bé si ens ho hagués explicat algú, així almenys hagués pogut entendre alguna cosa.
Sortida al caixaforum
Introducció:
El dimecres 11 de desembre els alumnes de 1r de batxillerat artístic de l’institut Celestí Bellera vam anar al Caixaforum de Barcelona a veure dues exposicions, la primera va ser "Òpera: Passió, Poder i Política”, una exposició mixta que recorria la història de l’òpera a través de 8 exemples de ciutats, èpoques i compositors diferents i “Caiguda Lliure”, una combinació d’instal·lacions i escultures d’art contemporani.
Història de l'edifici:
El CaixaForum de Barcelona, situat a l'Avinguda Francesc Ferrer i Guardia, 6-8, és un centre cultural on se celebren festivals, exposicions, xerrades i activitats didàctiques gestionat per l’obra social de La Caixa, adquirit a l'any 2002. Està establert en la seva majoria en una antiga fàbrica tèxtil anomenada Casaramona, construïda a principis del s. XX. El propietari de la marca va encarregar la projecció d’un nou edifici a la zona de Montjuïc a l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, un dels més representatius constructors del modernisme català. La fàbrica en la seva funció com a tal va tenir un període de temps extremadament curt: només 7 anys (entre 1913 i 1920) a causa de la bancarrota en la que va caure l’empresa. Al llarg del segle XX va tenir diversos usos, com ara magatzem de l’Exposició Internacional o de la Policia Nacional, però a causa del seu escàs manteniment al llarg de tots aquells anys l’antiga fàbrica es va anar malmetent lentament. La Caixa també ha establert Caixaforums a totes les altres ciutats principals d’Espanya que també son un referent en temes culturals a les seves zones respectives.
Exposició 1:
Òpera: passió, poder i política
Del 19 de setembre del 2019 fins al 26 de gener de 2020 es podrà visitar al CaixaForum de Barcelona l'exposició "Opera, passió, poder i política".
A dins de la sala es pot aconseguir una bona experiència, ja que tenim uns auriculars on s'escolten les diverses operes.
L'exposició està dividida per països i per dates, concretament els següents:
- Venècia (1642)
- Londres (1711)
- Viena (1786)
- Milà (1842)
- París (1861)
- Barcelona (1896)
- Dresden (1905)
- Leningrad (1934)
Les operes que es poden escoltar són les següents:
- Claudio Monteverdi L'INCORONAZIONE DI POPPEA
- Georg Friedrich Händel RINALDO
- Wolfgang A. Mozart LE NOZZE DI FIGARO
- Giuseppe Verdi NABUCCO
- Richard Wagner TANNHÄUSER
- Isaac Albéniz PEPITA JIMÉNEZ
- Richard Strauss SALOME
- Dmitri Xostakóvitx LADY MACBETH DEL DISTRICTE DE MTSENSK
Aquest ordre té un sentit, ja que cada vegada que anem passant per un país diferent, amb els auriculars comencem a escoltar una opera diferent a la que escoltàvem.
L'experiència serà sens dubte molt grata, a pesar que no em considero algú molt fan de l'òpera, em vaig adonar que potser no era l'òpera en si la que no m'agradava, sinó els seus diferents tipus i veus, a més de que veure les vestimentes, el piano de Mozart i el atrezzo dels diferents països i èpoques realment van fer que m'emocionés molt. Sens dubte tornaria a anar, perquè en tenir poc temps no ens vam poder detenir a veure tot m'hauria agradat, ens saltem diverses obres, encara que les que van ser explicades eren interessants.
Exposició 2:
En caiguda lliure
A continuació passem a l'última exposició que vam veure, anomenada "En caiguda lliure". Estarà disponible del 10 d'octubre del 2019 fins al 9 de febrer de 2020.
Aquesta consta d'una única sala on podem trobar diverses obres barrejades (tant escultures com pintura i fotografia) i de diferents autors i autores actuals.
Abans a entrar l'altre grup que ja l'havia vist ens va comentar que havia estat una exposició molt agradable de veure, però quan ens vam disposar a veure-la i escoltar les explicacions o la falta de, puc dir que no li vaig trobar molt de sentit al que tenia al meu voltant. El que més ressaltava era un laberint de plàstic groc que es trobava en el mitjà de la sala, se'ns va explicar que l'artista va voler mostrar una contradicció, ja que els laberints no són translúcids, en grups de 3 o quatre anàvem passant per dins. També estàvem envoltats de quadres grans, alguns abstractes, potser tant que no em van fer sentir res.
La meva experiència sobre aquesta segona i última exposició va ser negativa, ja que no em va agradar res, no obstant això és important recalcar que en ser art contemporani no es tracta que segueixi cap regla o que sigui del grat de tots.
Història de l'edifici:
El CaixaForum de Barcelona, situat a l'Avinguda Francesc Ferrer i Guardia, 6-8, és un centre cultural on se celebren festivals, exposicions, xerrades i activitats didàctiques gestionat per l’obra social de La Caixa, adquirit a l'any 2002. Està establert en la seva majoria en una antiga fàbrica tèxtil anomenada Casaramona, construïda a principis del s. XX. El propietari de la marca va encarregar la projecció d’un nou edifici a la zona de Montjuïc a l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, un dels més representatius constructors del modernisme català. La fàbrica en la seva funció com a tal va tenir un període de temps extremadament curt: només 7 anys (entre 1913 i 1920) a causa de la bancarrota en la que va caure l’empresa. Al llarg del segle XX va tenir diversos usos, com ara magatzem de l’Exposició Internacional o de la Policia Nacional, però a causa del seu escàs manteniment al llarg de tots aquells anys l’antiga fàbrica es va anar malmetent lentament. La Caixa també ha establert Caixaforums a totes les altres ciutats principals d’Espanya que també son un referent en temes culturals a les seves zones respectives.
Exposició 1:
Òpera: passió, poder i política
Del 19 de setembre del 2019 fins al 26 de gener de 2020 es podrà visitar al CaixaForum de Barcelona l'exposició "Opera, passió, poder i política".
A dins de la sala es pot aconseguir una bona experiència, ja que tenim uns auriculars on s'escolten les diverses operes.
L'exposició està dividida per països i per dates, concretament els següents:
- Venècia (1642)
- Londres (1711)
- Viena (1786)
- Milà (1842)
- París (1861)
- Barcelona (1896)
- Dresden (1905)
- Leningrad (1934)
Les operes que es poden escoltar són les següents:
- Claudio Monteverdi L'INCORONAZIONE DI POPPEA
- Georg Friedrich Händel RINALDO
- Wolfgang A. Mozart LE NOZZE DI FIGARO
- Giuseppe Verdi NABUCCO
- Richard Wagner TANNHÄUSER
- Isaac Albéniz PEPITA JIMÉNEZ
- Richard Strauss SALOME
- Dmitri Xostakóvitx LADY MACBETH DEL DISTRICTE DE MTSENSK
Aquest ordre té un sentit, ja que cada vegada que anem passant per un país diferent, amb els auriculars comencem a escoltar una opera diferent a la que escoltàvem.
L'experiència serà sens dubte molt grata, a pesar que no em considero algú molt fan de l'òpera, em vaig adonar que potser no era l'òpera en si la que no m'agradava, sinó els seus diferents tipus i veus, a més de que veure les vestimentes, el piano de Mozart i el atrezzo dels diferents països i èpoques realment van fer que m'emocionés molt. Sens dubte tornaria a anar, perquè en tenir poc temps no ens vam poder detenir a veure tot m'hauria agradat, ens saltem diverses obres, encara que les que van ser explicades eren interessants.
Exposició 2:
En caiguda lliure
A continuació passem a l'última exposició que vam veure, anomenada "En caiguda lliure". Estarà disponible del 10 d'octubre del 2019 fins al 9 de febrer de 2020.
Aquesta consta d'una única sala on podem trobar diverses obres barrejades (tant escultures com pintura i fotografia) i de diferents autors i autores actuals.
Abans a entrar l'altre grup que ja l'havia vist ens va comentar que havia estat una exposició molt agradable de veure, però quan ens vam disposar a veure-la i escoltar les explicacions o la falta de, puc dir que no li vaig trobar molt de sentit al que tenia al meu voltant. El que més ressaltava era un laberint de plàstic groc que es trobava en el mitjà de la sala, se'ns va explicar que l'artista va voler mostrar una contradicció, ja que els laberints no són translúcids, en grups de 3 o quatre anàvem passant per dins. També estàvem envoltats de quadres grans, alguns abstractes, potser tant que no em van fer sentir res.
La meva experiència sobre aquesta segona i última exposició va ser negativa, ja que no em va agradar res, no obstant això és important recalcar que en ser art contemporani no es tracta que segueixi cap regla o que sigui del grat de tots.
Museu de Granollers
El darrer 11 de novembre de 2019 van visitar el Museu de Granollers, durant la visita vam observar diferents exposicions, concretament hi havia una on ens van demanar una activitat.
Aquesta consistia en escollir entre tres i quatre obres que ens inspiressin o ens fessin sentir el mateix sentiment. El treball es feia en grups de dos persones, jo concretament vaig amb l’Ainhoa González.
L'ordre que vam decidir és el que podeu veure més a dalt. Nosaltres la paraula que vam pensar veient aquestes quatre obres va ser EVOLUCIÓ.
Aquests quadres ens recorden com una persona s'inicia en el recorregut de l'art ja que la primera etapa sempre és la de la infantesa, que és quan tots comencem a dibuixar. En aquest cas, aquest quadre és molt abstracte i amb figures molt senzilles.
La següent obra és la de la nena, aquesta seria la etapa de creixement de l'artista, quan comencem a experimentar i dibuixar persones, tot i que no són perfectes.
A continuació tindríem una on es veuen quatre dibuixos diferents. Aquesta formaria part de la tercera etapa i està relacionada amb dibuixar el que veiem i el que ens inspira.
Finalment, només quedaria el quadre amb la tècnica de gravat. Sense cap dubte, aquest ja seria l'última etapa i la que nombrem com a resultat final desprès de tot l'esforç emprat durant tots aquests anys. En aquest quadre es veuen tècniques diferents a les altres ja que no només és dibuix, també hi ha gravat.
Cinema
Anàlisi de la pel·lícula
Director: Danny Boyle
Biografia del director:
Va néixer el 20 d’Octubre de 1956 a Manchester, Anglaterra. És un director i productor.
Va estudiar interpretació a la Royal Court Theatre i fins i tot va participar en la Royal Shakespeare Company.
Abans de dirigir películes cinematografiques, Boyle es va ocupar de produccions televisivas, rodant telefilms des de finals dels anys 80, com per exemple Mr.Wroe's Virgin.
A mitjans dels anys 90 va debutar en el cinema amb “Shallow Grave”, i va tenir molt bones crítiques, se’l va comparar amb el treball de Quentin Tarantino i els germans Coen.
Una de les seves pel.lícules més famoses és Slumdog Millionaire, una adaptació, que va ser premiada amb dos Oscars, com a millor pel.lícula i director. També és l’autor de la pel.lícula biogràfica de Steve Jobs i de Transppointing, considerada una de les més influents de la dècada dels anys noranta en el Regne Unit. I la més recent que ha dirigit és Yesterday.
Gènere:
És una comèdia musical amb elements fantàstics.
Corrent cinematogràfica o moviment:
Free Cinema , un moviment britànic, que es caracteritza per afegir una estètica realista en el cinema de ficció.
Format de la pel·lícula:
El format és 2,39:1
1.Argument
Jack (Himesh Patel) és un músic que malviu en una petita localitat costanera d'Anglaterra, s'ha resignat a renunciar als seus somnis. Però després d'un misteriós apagada a tot el món, es desperta en una línia de temps alternativa on mai van existir Els Beatles. Llavors serà la seva oportunitat de fer-se immensament famós, això sí, s'arriscarà a perdre a Ellie (Lily James), la seva musa i l'amor de la seva vida.
2. Recursos visuals (Justifica la resposta) :
-Plans
Acostuma a fer plans generals al començament de les escenes quan es troba a un espai nou per poder situar a l'espectador. Durant tota la pel·lícula hi ha plans de tot tipus, però els que més ens trobem són els primers plans, per centrar-se en l'expressió dels personatges i les seves emocions. També podem veure alguns plans en diagonal com si la càmara estigués torçada, això no s'acostuma a veure i crida l'atenció.
-Moviment de la càmera
És bastant comú dintre de la cinematogràfia i igual al llarg de la pel.lícula. També hi han alguns moviments de càmera del revès o girats, per donar dinamisme a la pel.lícula.
-Posada en escena
La posada en escena s'adapta a l'època i el lloc en el que se suposa que estàn els personatges.
-Actors
Jack Malik - Himesh Patel
Ellie Appleton - Lily James
Ed sheeran
Debra Hammer - kate Mckinnon
Rocky - Joel Frey
Gavin - Alexander Arnold
James Corden
Pare - Sanjeev Bhaskar
Mare - Meera Syal
Nick - Harry Michell
Jhon Lennon - Robert Carlyle
Sara Lancashire
Justin Edwards
-Continuïtat
De moment sembla que no tindra segona part, tot i que el final de la pel.lícula no és totalment tancat, i es podria parlar més sobre tot aquest fenòmen, de les altres coses que han desaperagut de la ment de casi totes les persones.
-Escenografia
La història té lloc, en diferents llocs, principalment a la ciutat d’origen del protagonista, també a Liverpool, ja que és d'on venien els Beatles i en altres llocs, com los Angeles, etc.
-Recursos estilístics
Durant tota la pel·lícula van apareixent una sèrie de lletres amb les ciutats per on viatja el protagonista i amb algunes de les cançons dels Beatles. De vegades aquestes lletres estàn quietes a un lloc i d'altres són mòbils i acompanyen el moviment de la càmara o fan el contrari.
-Banda sonora
Daniel Pemberton ha estat l'encarregat de la banda sonora, que són quasi tot cançons dels Beatles, i també Ed Sheeran amb cançons pròpies.
-To del llenguatge
Fan servir un llenguatge col·loquial a tota la pel·lícula i de vegades utilitzen paraules o expressions malsonants que estem acostumats a escoltar dia a dia.
-Llum
La llum va variant i s'adapta a cada escena, els interiors, els exteriors, els focus dels escenaris on canta.
-Color
Predominen els colors càlids i cridaners.
-Vestuari
El disseny del vestuari és a càrrec de Liza Bracey. La vestimenta és bastant corrent, excepte els personatges que formen part del món de la fama, com la maneger, i fins i tot el protagonista, que vesteixen més elegants i formals.
3.Tria un personatge i fes la descripció
El personatge que he escollit és Debra Hammer (KateMcKinnon), la mànager de Jack quan aquest comença a fer-se conegut.
Debra és una persona ambiciosa, el seu objectiu principal a la vida és aconseguir diner, i si fa falta, a costa dels altres, de fet, ella mateixa ho diu en alguna ocasió, per a ella el Jack és només un producte per guanyar diners. Es podria dir que té una personalitat egoista, freda i egocèntrica.
En la meva opinió és el personatge més expressiu i amb la personalitat més forta de tota la pel·lícula, cosa que crec que als altres personatges els hi falta.
La actriu Kate McKinnon fa un gran treball interpretant el personatge, crec que ha estat molt acertada l'elecció de l'actriu.
4.Tria una escena per explicar-la
Una escena que em va semblar interessant, és quan el protagonista està fent una roda de premsa i li pregunten d'on ha tret la inspiració i com ha compos tan ràpid les cançons. El Jack Malik es queda parat , no sap que respondre i de cop, veu en el fons de la sala un submari groc, el de la cançó del beatles i el músic es queda patrificat, té un atac de pànic. Aquest moment per l'espectador és com un xoc, no saps que pasarà i et passen per el cap moltes possibilitats de seguir amb aquesta secuència.
Aquesta escena em va agradar molt per le seva intriga, i et fa estar alerta. És un element de misteri que tot i ser molt curt i al final no ser rellevant, em va deixar amb ganes de més.
Anàlisi de la pel·lícula
Director: Danny Boyle
Biografia del director:
Va néixer el 20 d’Octubre de 1956 a Manchester, Anglaterra. És un director i productor.
Va estudiar interpretació a la Royal Court Theatre i fins i tot va participar en la Royal Shakespeare Company.
Abans de dirigir películes cinematografiques, Boyle es va ocupar de produccions televisivas, rodant telefilms des de finals dels anys 80, com per exemple Mr.Wroe's Virgin.
A mitjans dels anys 90 va debutar en el cinema amb “Shallow Grave”, i va tenir molt bones crítiques, se’l va comparar amb el treball de Quentin Tarantino i els germans Coen.
Una de les seves pel.lícules més famoses és Slumdog Millionaire, una adaptació, que va ser premiada amb dos Oscars, com a millor pel.lícula i director. També és l’autor de la pel.lícula biogràfica de Steve Jobs i de Transppointing, considerada una de les més influents de la dècada dels anys noranta en el Regne Unit. I la més recent que ha dirigit és Yesterday.
Gènere:
És una comèdia musical amb elements fantàstics.
Corrent cinematogràfica o moviment:
Free Cinema , un moviment britànic, que es caracteritza per afegir una estètica realista en el cinema de ficció.
Format de la pel·lícula:
El format és 2,39:1
1.Argument
Jack (Himesh Patel) és un músic que malviu en una petita localitat costanera d'Anglaterra, s'ha resignat a renunciar als seus somnis. Però després d'un misteriós apagada a tot el món, es desperta en una línia de temps alternativa on mai van existir Els Beatles. Llavors serà la seva oportunitat de fer-se immensament famós, això sí, s'arriscarà a perdre a Ellie (Lily James), la seva musa i l'amor de la seva vida.
2. Recursos visuals (Justifica la resposta) :
-Plans
Acostuma a fer plans generals al començament de les escenes quan es troba a un espai nou per poder situar a l'espectador. Durant tota la pel·lícula hi ha plans de tot tipus, però els que més ens trobem són els primers plans, per centrar-se en l'expressió dels personatges i les seves emocions. També podem veure alguns plans en diagonal com si la càmara estigués torçada, això no s'acostuma a veure i crida l'atenció.
-Moviment de la càmera
És bastant comú dintre de la cinematogràfia i igual al llarg de la pel.lícula. També hi han alguns moviments de càmera del revès o girats, per donar dinamisme a la pel.lícula.
-Posada en escena
La posada en escena s'adapta a l'època i el lloc en el que se suposa que estàn els personatges.
-Actors
Jack Malik - Himesh Patel
Ellie Appleton - Lily James
Ed sheeran
Debra Hammer - kate Mckinnon
Rocky - Joel Frey
Gavin - Alexander Arnold
James Corden
Pare - Sanjeev Bhaskar
Mare - Meera Syal
Nick - Harry Michell
Jhon Lennon - Robert Carlyle
Sara Lancashire
Justin Edwards
-Continuïtat
De moment sembla que no tindra segona part, tot i que el final de la pel.lícula no és totalment tancat, i es podria parlar més sobre tot aquest fenòmen, de les altres coses que han desaperagut de la ment de casi totes les persones.
-Escenografia
La història té lloc, en diferents llocs, principalment a la ciutat d’origen del protagonista, també a Liverpool, ja que és d'on venien els Beatles i en altres llocs, com los Angeles, etc.
-Recursos estilístics
Durant tota la pel·lícula van apareixent una sèrie de lletres amb les ciutats per on viatja el protagonista i amb algunes de les cançons dels Beatles. De vegades aquestes lletres estàn quietes a un lloc i d'altres són mòbils i acompanyen el moviment de la càmara o fan el contrari.
-Banda sonora
Daniel Pemberton ha estat l'encarregat de la banda sonora, que són quasi tot cançons dels Beatles, i també Ed Sheeran amb cançons pròpies.
-To del llenguatge
Fan servir un llenguatge col·loquial a tota la pel·lícula i de vegades utilitzen paraules o expressions malsonants que estem acostumats a escoltar dia a dia.
-Llum
La llum va variant i s'adapta a cada escena, els interiors, els exteriors, els focus dels escenaris on canta.
-Color
Predominen els colors càlids i cridaners.
-Vestuari
El disseny del vestuari és a càrrec de Liza Bracey. La vestimenta és bastant corrent, excepte els personatges que formen part del món de la fama, com la maneger, i fins i tot el protagonista, que vesteixen més elegants i formals.
3.Tria un personatge i fes la descripció
El personatge que he escollit és Debra Hammer (KateMcKinnon), la mànager de Jack quan aquest comença a fer-se conegut.
Debra és una persona ambiciosa, el seu objectiu principal a la vida és aconseguir diner, i si fa falta, a costa dels altres, de fet, ella mateixa ho diu en alguna ocasió, per a ella el Jack és només un producte per guanyar diners. Es podria dir que té una personalitat egoista, freda i egocèntrica.
En la meva opinió és el personatge més expressiu i amb la personalitat més forta de tota la pel·lícula, cosa que crec que als altres personatges els hi falta.
La actriu Kate McKinnon fa un gran treball interpretant el personatge, crec que ha estat molt acertada l'elecció de l'actriu.
4.Tria una escena per explicar-la
Una escena que em va semblar interessant, és quan el protagonista està fent una roda de premsa i li pregunten d'on ha tret la inspiració i com ha compos tan ràpid les cançons. El Jack Malik es queda parat , no sap que respondre i de cop, veu en el fons de la sala un submari groc, el de la cançó del beatles i el músic es queda patrificat, té un atac de pànic. Aquest moment per l'espectador és com un xoc, no saps que pasarà i et passen per el cap moltes possibilitats de seguir amb aquesta secuència.
Aquesta escena em va agradar molt per le seva intriga, i et fa estar alerta. És un element de misteri que tot i ser molt curt i al final no ser rellevant, em va deixar amb ganes de més.
Festival Panoràmic
El passat 24 d'octubre vam anar al festival panoràmic a Roca Umbert. Hi ha exposades una sèrie de col·leccions artístiques relacionades amb la Lluna.
En aquesta sortida teniem que fer tres activitats:
- Una ressenya de les exposicions.
Ressenya
Roca Umbert Fàbrica de les Arts, és un centre cultural situat a Granollers. Antigament havia sigut una fàbrica tèxtil i actualment és un espai de creació per artistes i professionals i un punt de trobada per a creadors, a més de ser un lloc on poden exposar els seus projectes artistes molt diversos.
El festival Panoràmic, és un conjunt de manifestacions artístiques que explora la relació entre el cinema, la fotografia i les noves tecnologies.
Aquest any, el Panoràmic ha volgut explorar la colonització de l’univers, en commemoració del 50è aniversari de l’arribada de l’home a la lluna, a l'espai d'arts Roca Umbert.
En aquest espai d'arts s'ha dividit l'exposició en diferents sales i edificis, cosa que ha permés aillar completament els diferents temes i tenir una major varietat estètica.
El festival està creat per l'iniciativa d'Albert Gusi i Fidel Balaguer (Grisart), comptant amb Joan Fontcuberta, i també amb el compromís de l'Ajuntament de Granollers, Roca Umbert Fàbrica de les Arts, el departament de cultura de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.
Moon Project
Aquesta va ser la primera exposició que vam visitar i es situava a la nau Dents de Serra.
Aquesta mostra constitueix l’imaginari lunar, a través de un recorregut de imatges.
Les fotografies són representacions gràfiques i visuals de la lluna que formen part de la nostra cultura. Molts dels significats o valors que s’han creat sobre la lluna durant el transcurs de la història , però també moltes fotos i esquemes que es van fer per motius de recerca científica fetes per astrònoms o altres investigadors.
Penso que l'exposició crida l'atenció, però no està ben organitzat el material. També crec que hauria d'estar més ben explicat perquè no se sap l'argument dels llibres i la relació amb el tema o si estàn ordenats d'una manera concreta per alguna raó.
Transelenita
Va ser la següent exposició que vam veure i s’instal.lava a la tèrmica de la fàbrica.
L’ autor d’aquest projecte és Marcel.lí Antunez, un artista molt reconegut per les seves obres en art electrònic i l’experimentació escènica, i per connectar l’art amb la ciència per fer les seves creacions.
En aquest espai hi ha obres molt creatives i estranyes. Es tracta de diferents vídeos, alguns d'ells interactius, repartits per tot l'espai i mostren objectes o persones. Hi ha una en la que poses el cap en una caixa, et fa una foto i apareix un nen que balla amb la teva cara. Això em va semblar molt divertit i original i va fer l’exposició més dinàmica.
Transpermia
La útlima sala és l'espai més petit, hi havia una espècie de mini grades i unes cadires i una pantalla amb un projector.
Aquí projecten un vídeo sobre l'arribada de l'home a la lluna en conmemoració al 50è aniversari. El vídeo és "era rusa y se llamaba Laika", un documental d'Enric Mauri, que parla sobre la teoría de que l'home no va arribar mai a la lluna realment i mostrava proves per reforçar l'argument.
El projecte va ser molt interessant i realment ens va fer reflexionar sobre el món que ens envolta, les normes que estan establertes i la forma en que les persones reaccionem a el que ens comuniquem.
- Una col·lecció de fotos dels espais.
- Una representació artística pròpia sobre algun tema de les exposicions.
(El podem veure adalt.)
SORTIDA A 513m2 NAU BOSTIK
Activitat 1:Exposició fotogràfica
1.1. Imitació del proyecte
-El projecte que més em va agradar i va cridar l'atenció va ser el que es deia " Ellas", que estava a càrrec del Boris Mercado Mar.
Em va agradar la seva estètica i la manera en la qual va abastar a les persones trans, segons com veig les seves fotografies tracten de normalitzar-ho, d'ensenyar-nos que tenen una vida com un altre, però que alhora han passat per diferents desafiaments. Ens deixa veure a través dels seus somnis i passat, aconseguint un resultat meravellós.
1.2.Descartades
Vaig triar aquest projecte perquè de manera personal, em va emocionar molt, ja que jo tampoc sóc d'aquí i igual que les dones que va fotografiar, jo no sóc una persona cis*, sinó una persona trans de gènere fluid, així que en veure-ho va ser la meva primera opció.
*Persona que s'identifica amb el seu gènere assignat en néixer.
L'escollida:
Vaig triar aquesta foto d'uns ulls seguint l'enquadrament vertical i usant colors com si hi hagués una cosa projectada damunt.
-Descartades:altres 4
Vaig descartar les altres fotos perquè la lletra no s'assemblava a l'estil del projecte, perquè no estava escrit a mà, les que no tenien text em van agradar, però la més semblant va ser la que vaig triar com a principal.
1.3.El projecte propi que vaig triar per a duu a terme va ser el mateix: "Ellas"
He triat aquest projecte per la raó anterior esmentada, perquè m'identifico bastant amb el missatge.
Vaig decidir fer-ho a fer-ho en filtres blanc i negre, per a després passar a una tonalitat freda, finalment vaig acabar amb una fotografia d'una mirada en tons càlids. L'ús d'aquesta paleta de colors i el seu canvi té una raó, el monocromàtic simbolitza la cerca del que em passa, mentre canvia el color a fred significa que vaig coneixent el que em fa sentir més còmode, per a acabar el color càlid significa tranquil·litat, el final del descobriment donant pas a la meva pròpia acceptació.
Totes les fotos tenen un enquadrament vertical.
Activitat 2: Art Urbà
2.1. Registre fotogràfic dels murals + breu fitxa tècnica de l'autor, any, significat.
1.
Autor: Fasim (Gran Bel).
Tècnica: Esprai
Significat: Es poden apreciar figures humanes en tonalitat blanques, grogues i negres. És abstracte, no té un significat.
Any:2016
2.
Autor: Axe colours
Tècnica: Esprai
Significat: És un retrat amb colors molt variats de l'actor Peter Dinklage del programa "Juego de Tronos".
Any: 2016
3.
Autor: Sawe
Tècnica: Esprai, segueix el graffiti ortodox.
Significat: No mostra un significat clar, però té relació amb la cultura japonesa, ja que es poden apreciar trossos de sushi.
Any: 2016
4.
Autor: Kram i Eledn
Tècnica: Esprai
Significat:
Any:2016 esquerra, 2019 la dreta
5.
Autor: Sixe Paredes i Roger Serret i Ricou
Tècnica: Esprai sobre pintura plàstica. Mentre un pintava el de la dreta , l'altre ho imitava amb una altra tècnica.
Significat: Abstracte.
Any: 2016
6.
Autor: Moretz
Tècnica: Plantilla
Significat: No té significat. És un mural d'humor.
Any:2016
7.
Autor: Mohammed lghacham
Tècnica: Esprai
Significat: No té un significat, només és un retrat.
Any: 2016
8.
Autor: Chupet negre
Tècnica: Esprai
Significat: No té, és la firma de l'autor.
Any: 2017
9.
Autor: Miquel Werd
Tècnica: Pintura plàstica
Significat: No té.
Any: 2016
10.
Autor: Juanjo Surace
Tècnica: Pintura plàstica, utilitza la tècnica de sidespecific, això vol dir que està feta per aquell lloc.
Significat:No té.
Any: 2017
11.
Autor: Btoy
Tècnica: Plantilles, això ajuda molt per la rapidesa que dóna, ja que en molts llocs no està autoritzat fer graffiti, així que amb aquesta tècnica facilita el procediment.
Significat: No té.
Any: 2019
12.
Autor: Franco Fassoli
Tècnica: Amb elements que va trovar pel lloc.
Significat: Que l'art és temporal.
Any: Juny, 2019
13.
Autor: Zosen
Any: 2016
Tècnica: Esprai
Significat: No té cap significat, és abstracte.
2.2. Escollir un mural i relacionar-lo amb 3 artistes/peces d'art/moviments artístics.
|
1.
 La primera imatge que em va venir al capdavant va ser el del videoclip de la cançó ME! de Taylor Swift, la qual cosa em fa que els relacioni són la paleta de colors que hi ha, ja que ambdues són molt acolorides.
2.
 La segona imatge és degut a l'abundància de l'ús de colors com el morat i rosat, ja que aquests són els més presents en el mural. L'artista d'aquesta il·lustració és Constança Martinez, una il·lustradora en formació de Xile que té com a paleta principal de colors els que s'aprecien en la imatge.
3.
 Finalment podem apreciar en la tercera imatge una altra il·lustració, però aquesta vegada d'una persona de gènere no binari Wednesday Holmes, que il·lustra i fa activisme sobre la comunitat LGBTIQ+. Aquesta il·lustració amb text em fa pensar en el mural perquè hi ha flors i colors molt vius, així que hi ha molta semblança quant a estètica d'ambdues. |
No hay comentarios:
Publicar un comentario